II TORNEIG NACIONAL D'ESCACS DE LA POBLA DE LILLET: 1956

El mes de setembre de 1955, passat ja el bullici del I Torneig Nacional, i refets de nou els ànims, el Club redreça les seves activitats i emprèn el IV Campionat local de totes les categories. Durant tot l'any no para l'activitat. Es rep la visita del Ripoll, s'entra en contacte amb un nou club i ens desplacem a La Farga de Bebié. Ja a primers del 1956, acaba el IV Campionat local, es fa el II torneig d'obertura obligada, i altres torneigs locals i trobades.

Durant el mes de juliol s'entra de ple en els preparatius del II Torneig Nacional. S'aconsegueixen subvencions, es prepara un luxós programa que es reoartirà per tot el país,...

Finalment el 28 de juliol arriba la segona data històrica per al nostre Club. El cotxe ha arribat i ja veiem baixar als nostres campions, i observem plens de satisfacció el bondadós somriure d'Albareda, la infantil expressió de García Orús, la cordial simpatia de Ribera, i la cordialitat i indestructible prova d'amistat del nostre dilecte Matias de Llorens. Cares conegudes i al costat d'ells els, per al nostre Club nous, Pedrol (Ruy López-Tívoli), Vila Sala (campió de Manresa i comarca), Sánchez, Bas (C.A. Barcelona), i Puig Pulido.

1956. Caràtula del programa.
1956. Caràtula del programa.
Ronda de Falgars: Dempeus; Puig, García Orús, Albareda, Ribera, Llorens i Bas,     Agenollats: General, Espelt, Ridameya, Vilas, Vila Sala, Sánchez, Franquesa.
Ronda de Falgars: Dempeus; Puig, García Orús, Albareda, Ribera, Llorens i Bas, Agenollats: General, Espelt, Ridameya, Vilas, Vila Sala, Sánchez, Franquesa.

L'endemà, 29 de juliol, a les 9,30h. del matí comença el Torneig, al local social del Club, el Casal Catòlic, i després d'unes cordials paraules de benvinguda per part del Sr. Barnola, en representació del president. S'imprimeix un butlletí diari en el qual es recullen totes les incidències que tenen lloc i es posa a l'abast de l'afició els resultats de cada jornada. A la 7a ronda, Albareda ja és virtualment vencedor, fet que es corrobora en les dues últimes, i cedint només un empat de nou partides. L'última ronda se celebra el Diumenge 5 d'agost pel matí al Santuari de Falgàs, després de la qual el Club ofereix un dinar d'honor als jugadors amb assistència de nombrosos socis. El Torneig va guanyar en quantitat de jugadors. Les incorporacions de José Ridameya, Pedro Puig, José Mª. Bas, José Luis Sánchez i Salvador Vila Sala, respecte a l'any anterior, van oferir un salt important de qualitat, el que va donar un major relleu a la victòria d'Albareda. Aquest va vèncer de forma rotunda. Només va cedir unes taules a la ronda final, davant Vila Sala. En aquesta ocasió no es va deixar sorprendre, com l'any anterior, que a les primeres de canvi el va vèncer García-Orús. Val la pena donar una ullada als quadres de classificació d'aquest II Torneig Nacional d'Escacs de La Pobla de Lillet 1956. Així tindrem una visió ràpida dels resultats en els diferents enfrontaments entre els jugadors.

Cal fer notar la gran diferència entre Albareda i el seu immediat perseguidor, Àngel Ribera, a tres punts!. Aquest darrer, va seguir amb la seva línia de regularitat. Pedro Puig, en tercer lloc, va perdre el subcampionat en perdre contra General Soler, una de les sorpreses del torneig. Vila Sala i Ridameya, dins les seves tòniques, encara que potser massa conservador aquest últim. García Orús no va poder ratificar la seva bona actuació de l'any anterior i la seva classificació va ser bastant fluixa, el mateix que Bas. Matias de Llorens, l'ànima del torneig, com sempre a punt de donar una fuetada al més pintat. I de General Soler -que era un dels que jugaven de forma alternativa representant al Club Lillet - a més de Llorenç Canut i José Mª Gutiérrez Dopino - ja hem indicat la seva gran victòria sobre Pedro Puig.

Podeu veure la partida clicant a l'enllaç:

5ª Ronda (Observeu el diseny del tauler: una obra d'art, así com el relltge, una relíquia que encara funciona i es guarda al club).
5ª Ronda (Observeu el diseny del tauler: una obra d'art, así com el relltge, una relíquia que encara funciona i es guarda al club).
La sorpresa: General Soler va ser capaç de vèncer a Pere Puig.
La sorpresa: General Soler va ser capaç de vèncer a Pere Puig.

S'imprimeix un butlletí diari en el qual es recullen totes les incidències que tenen lloc i es posa a l'abast de l'afició els resultats de cada jornada. Així, per exemple, en el nº 3 es parla de la intensa partida García Orús-Ribera, que va portar finalment al triomf del segon. En el butlletí número 4 es cita la miniatura en què Bas venç Vila Sala en només 14 jugades. La jornada del dia 1 d'agost és la més dura, ja que s'han de jugar dues rondes i fins i tot la partida Ribera-Ridameya es veurà obligada a ajornar-se dues vegades. L'endemà (6a ronda) es produeix la comentada gran victòria del representant del Club, General Soler, sobre l'experimentat Pedro Puig, mentre Albareda es perfila com a vencedor final al destacar-se amb 2'5 punts.

Tornada de Falgàs.
Tornada de Falgàs.

L'organització tenia previst, a més, el concurs de Lladó, Sola i Pedrol, però per una o altra causa, al final no van poder participar. Fins i tot es va arribar a imprimir un programa on constaven aquests jugadors. Una llàstima, ja que el torneig encara hagués aconseguit més notorietat.

De la primera a la vuitena ronda, les partides es van jugar a La Pobla, alternant diferents locals: Casal Catòlic, Cerveseria Orient, Mon-Bar i Núria Bar. La novena es va jugar a 1.400 metres d'altitud, a l'Hostal del Santuari de Falgars, després de la qual el Club ofereix un dinar d'honor als jugadors amb assistència de nombrosos socis. Durant el viatge de tornada, a peu, a ritme d'excursió, es produirà una gran tempesta...

1956 - Miguel Albareda rep de Joan Barnola el trofeu que l'acredita com a vencedor
1956 - Miguel Albareda rep de Joan Barnola el trofeu que l'acredita com a vencedor

A les 8 del vespre, amb l'assistència de les autoritats locals, aficionats i admiradors es procedeix al repartiment de premis al Casal Catòlic. El Sr. Jaume Fàbregas, en representació del Club i de la Vila fa els agraïments pertinents.

Durant cada nit els diferents Mestres mostraven les seves virtuts realitzant simultànies mentre alhora s'exhibien projeccions de pel·lícules recents. Destaca la facilitat del "escacs a la cega" de José Manuel Sánchez enfrontant-se a cinc taulers.

En l'últim Butlletí del Torneig es mostren algunes impressions un cop acabat aquest:

  • A. Ribera: "Un torneig molt interessant, encara que bastant dur a causa de jugar-se dues rondes en el mateix dia, excés que deixa a tots els participants esgotats per a la resta del torneig"
  • M. Albareda: "Contentíssim d'haver assistit per segona vegada a aquest torneig de La Pobla de Lillet, i satisfet d'haver aconseguit el primer lloc de la classificació, tot i la resistència trobada en els meus companys"
  • M. de Llorens: "Com sempre, satisfet d'haver posat el meu gra de sorra en aquest torneig al que desitjo es prolongui en anys venidors"-
  • G. Soler: "Encara que amb una fugaç participació en el torneig, sento una enorme alegria i satisfacció en haver aconseguit una victòria per al meu Club, davant de jugadors mestres d'aquest noble esport"

Els organitzadors estaven contents. El Torneig s'havia celebrat amb tota normalitat i amb un èxit rotund. I també per la gran victòria d'un jugador local sobre Pedro Puig.

Simultànies de Ridameya.
Simultànies de Ridameya.
Jugadors i acompanyants al Casal Catòlc.
Jugadors i acompanyants al Casal Catòlc.