IV TORNEIG NACIONAL D'ESCACS DE LA POBLA DE LILLET: 1958

El dissabte 19 de juliol de 1958 el Club Escacs Lillet, en la persona del senyor Salvador Palomera, va obrir aquest IV Torneig Nacional d'Escacs de la Pobla de Lillet, amb frases d'agraïment a tots els jugadors amb el desig que tinguessin una bona estada entre ells.

Igual que ja va succeir amb anterioritat, Francisco García Orús no va poder concórrer al torneig. El seu lloc el va ocupar el jove mestre Jaume Anguera, campió juvenil de Catalunya i cinquè classificat en el campionat del Club Escacs Barcelona. I el resultat va ser una classificació excel·lent, unes valuoses taules davant els experimentats Beltrán i Bordell i unes magnífiques victòries davant Cherta, Llorens i Vila-Sala.

Miquel Albareda, com sempre, amb el seu joc sòlid i creatiu, va ser pràcticament inexpugnable. Hi ha un detall sobre Albareda que potser poca gent conegui. Albareda era una persona que es concentrava molt profundament en les seves partides, tant que, de vegades, estava assegut quatre hores sense aixecar el cap. I per això, els seus companys i amics li deien afectuosament "El Monstre", perquè en aquells anys era un jugador fora de sèrie i tots ho admiraven.

Albareda sempre va obtenir excel·lents resultats. Les seves victòries sobre Pomar, Guimard, O'Kelly, Jacobo Bolbochán, Conrady, Pfeiffer, E.Walther, Cortlever, Jansa, Bertok, Langeweg, entre d'altres, són dignes, com a mínim, d'un mestre internacional. Això sense oblidar els matxs nuls contra Petrosian, Yanofsky, Rellstab, Lehmann, Clarke, Troeger, Bilek, Teschner, Kinzel, etcètera. A més de ser, amb tota seguretat, el millor jugador postal espanyol. Arran dels tornejos de Sirmione 1954 i Barcelona 1954, defensant el primer tauler de l'equip espanyol, davant Itàlia i Suïssa, respectivament, va aconseguir 4 victòries de 4 partides, 100%, guanyant per dos vegades a Paoli i a Blau.

BUTLLETÍ  CAPEA nº 79-80
BUTLLETÍ CAPEA nº 79-80

Albareda sempre va obtenir excel·lents resultats. Les seves victòries sobre Pomar, Guimard, O'Kelly, Jacobo Bolbochán, Conrady, Pfeiffer, E.Walther, Cortlever, Jansa, Bertok, Langeweg, entre d'altres, són dignes, com a mínim, d'un mestre internacional. Això sense oblidar els matxs nuls contra Petrosian, Yanofsky, Rellstab, Lehmann, Clarke, Troeger, Bilek, Teschner, Kinzel, etcètera. A més de ser, amb tota seguretat, el millor jugador postal espanyol. Arran dels tornejos de Sirmione 1954 i Barcelona 1954, defensant el primer tauler de l'equip espanyol, davant Itàlia i Suïssa, respectivament, va aconseguir 4 victòries de 4 partides, 100%, guanyant per dos vegades a Paoli i a Blau.

Bona la classificació de Beltrán, així com les de Bordell, Bas i Ridameya. Aquest últim millor que l'any anterior i jugant totes les partides al límit, amb ajornaments inclosos. Discrets Vila-Sala i Xerta. Matías de Llorens només va poder donar un "cop de fuet" a un dels "grans" i aquesta vegada va ser el pobre Xerta qui el va rebre.

Llàstima que en aquesta ocasió els representants del Lillet no van poder puntuar. Però s'han de destacar les bones partides que van jugar Vinyes contra Bas i Canut contra Anguera i Beltrán, a més de Gutiérrez contra Albareda. Hem trobat unes notes d'un dels protagonistes; es tracta de José Mª Gutiérrez Dopino, que en unes declaracions va manifestar estar "Emocionat per haver-me pogut enfrontar a les millors figures del tauler espanyol".

I en un dels butlletins de CAPEA, núm 79-80, deia:

Però vegem els quadres de classificació:

Classificació per ordre de sorteig inicial
Classificació per ordre de sorteig inicial
Classificació per puntuació final
Classificació per puntuació final

Entre la nòmina de jugadors d'escacs il·lustres es troba a faltar a Ángel Ribera, un assidu d'aquest torneig, que per aquestes dates estava jugant a València el Campionat d'Espanya individual, on va acabar brillant subcampió, darrere de Pomar. I després va empalmar amb el I Torneig Internacional de Santander, quedant tercer ex aequo.

Les partides es van jugar en els següents locals:

• Rondes 1, 2, 4, 8 i 9, al Casal Catòlic.

• Ronda 3, a la Cerveseria Orient i Núria Bar.

• Ronda 5, al Mon Bar.

• Ronda 6, al Nuria Bar.

• Ronda 7, a Castellar de N'Hug.

Com ja havíem dit també es projectaven pel·lícules, tant per als jugadors com per als acompanyants. Més que res per a la distracció d'aquests últims. Com a curiositat indicarem algunes d'aquestes projeccions així com altres actes:

21 de juliol - Les claus del regne.

• 22 de juliol - ¡Viva Zapata !, a més de simultànies.

• 23 de juliol - Secretària brasilera, a més de simultànies.

• 25 de juliol - Simultànies i audició de sardanes a Castellar de N'Hug.

• 27 de juliol - Repartiment de premis.

Com a resum del torneig, que millor que posar l'article que va fer en Josep Ridameya al nº 37 de la revista "AJEDREZ ESPAÑOL" de setembre de 1958:

IV Torneig Nacional de la Pobla de Lilllet

Per J. Ridameya

5a ronda: En primer terme; partida Isidre Capdevila-Vila Sala; darrere: Bas-Ridameya, Beltrán-Llorens, Cherta-Anguera. I en el tauler de l'esquerra Albareda-Bordell
5a ronda: En primer terme; partida Isidre Capdevila-Vila Sala; darrere: Bas-Ridameya, Beltrán-Llorens, Cherta-Anguera. I en el tauler de l'esquerra Albareda-Bordell

"Seguint els altres anteriors tornejos, en els dies 19 al 27 de juliol va tenir lloc el quart certamen, que, com els precedents, va constituir un gran èxit, superior, si això és possible, a les anteriors edicions; no ens cansarem de repetir que sembla impossible que un poble com La Pobla de Lillet, d'escassos habitants, feu possible aquestes organitzacions, que capitals i ciutats no s'atreveixen a organitzar; però té un secret, i és, primer de tot, uns actius i entusiastes dirigents, com els senyors Barnola, general Soler, Gutiérrez, metge Molas, Canut, Viñas, etc., i, el més important, recolzats per una entusiasta afició que , proporcionalment, diem que no hi ha al món major nombre d'escaquistes i, sobretot, de gran qualitat; com a exemple, cada dia s'organitzen simultànies, que, conduïdes pels jugadors participants alternativament, ja saben ells el que han de patir per arribar a bon terme l'exhibició; hem vist fer plantejaments per nois de vuit a dotze anys, que no els superen jugadors que militen en clubs de llinatge, i dada important, darrere dels dues o tres jugadors que participen, darrere segueixen cada partida el pare, la mare, el fill , la núvia, etc., i TOTS saben jugar, i bien.La part esportiva i tècnica del Torneig gairebé no té importància, ja que no s'ha vist als jugadors donar mes de si com en aquest Torneig; és tal l'ambient que, tot i no poder, s'ha de donar el màxim, ja més d'un jugador s'ha sentit dir: "Deixaria taules, però aquests poblatanes paguen per veure jugar i no vaig a defraudar-los", és a dir, que es juguen les partides fins a la seva fi; exemples n'hi ha de moltes partides centenàries. Per tant, a la Pobla tots es donen la mà perquè sigui un èxit: organitzadors, jugadors i sobretot, el vencedor de cada Torneig, el POBLE DE LA POBLA DE LILLET. Como ja va passar en el passat Torneig, també aquest any el poble de Castellar de n'Hug va acollir el torneig amb el seu normal hidalguía, i imagini l'afició un torneig a 1.400 metres d'altura i en un poble que no arriba als mil habitants; això és possible per l'acollida que li donen tots, començant pel senyor Alcalde, rector i habitants tots, i de les atencions sempre quedem en deute.

Com també és ja tradicional, el vencedor del quart Torneig va ser el campió de Catalunya, Miguel Albareda, que, val a dir-ho, no va estar en dificultat en cap partida, i només ens va estranyar les taules que va fer amb Bas, en posició clarament favorable; triomfs dignes de la seva categoria ho són els aconseguits contra Beltrán i Anguera.

El segon va ser el "costeño" Beltrán, que va donar també mostres de la seva classe, encara que l'hem vist menys perillós que altres vegades; han de destacar les seves victòries sobre Bordell, així com la interessant partida amb Ridameya.

Parlament de l'alcalde de Castellar de N'Hug
Parlament de l'alcalde de Castellar de N'Hug

El tercer i quart empatats, però d'acord amb el Sonneborg-Berger, en aquest ordre, els simpàtics i grans jugadors egarencs Ridameya i Bordell, que, cada un en el seu estil, van donar mostres de la gran categoria que posseeixen, a la qual només els falta poder dedicar més temps a aquest joc. El primer va fer, com és norma, partides llargues i difícils i també atacs furiosos, que va portar a bon terme; són interessants les seves partides amb Beltrán, Anguera i Vila Sala. L'excampió de Catalunya va donar testimoni de qui va tenir, en les seves dures partides, cadascú en el seu estil, amb Cherta i Ridameya (aquesta la partida més llarga del Torneig); en conjunt gran victòria dels jugadors provincians en aquest Torneig a copar els quatre primers llocs.

El cinquè lloc va ser ocupat per Bas, a qui al principi va semblar que l'ajudava la sort, però al final va estar més aviat mancat d'ella; jugà interessants partides en bon estil, però opinem que ha d'arriscar més en el seu joc si vol aconseguir millors classificacions.

El sisè, empatat amb Bas, es va col·locar la gran revelació, el joveníssim Anguera, amb grans partides, i que en l'última partida amb Ridameya, de guanyar-la, el portava al segon lloc; va tenir les millors actuacions amb Vila, Beltrán i Bordell. Per la maduresa del seu joc, si no es malmet, tenim un futur gran campió.

El setè lloc va ser per a Vila Sala, el jugador tot noblesa i que alterna les partides amb la fotografia, però aquest any va abandonar el disparador per ficar-se de ple en les 64 caselles, que per cert va donar un gran rendiment, i la seva tenacitat i classe queden patents en les seves partides amb Bas, i, sobretot, la bellíssima victòria que va obtenir amb Bordell.

Fragment d'un dels butlletins que s'editaven diariament.
Fragment d'un dels butlletins que s'editaven diariament.

A continuació ve el veterà Cherta, que va venir una mica cansat de València i va trobar una duresa en aquest Torneig que no esperava; així i tot va donar fidel exponent de la seva categoria, i certament que no el va acompanyar la sort, ja que en partides favorables amb Anguera i Llorens no va aconseguir res positiu; les seves bones actuacions ho van ser contra Ridameya, Beltrán i Vila Sala.

Tenim com últim dels jugadors forans, al simpàtic Maties, que, a més d'ajudar a l'organització, té forces per enfrontar-se i fer suar als mes curtits jugadors, i sempre cada any dóna més d'un ensurt; llàstima que els nervis li facin malmetre partides que ha portat a pols; bona i bonica seva rematada final amb Cherta, així com la que havia d'haver aconseguit amb Bas, i també enginyoses les partides amb Bordell i Ridameya.

Com a darrer i impuntuat ho va ser el C.A. Lillet, que per cert no presenta mai els seus millors jugadors, per estar de ple en l'organització; dels que van jugar van destacar Gutiérrez, en la seva partida amb Albareda, Viñas amb Bas, Canut amb Anguera i Beltrán, que va aconseguir posicions favorables; llàstima que el magnífic vencedor de Puig en l'anterior Torneig, el jove general Soler, no participi ja, que una altra seria la puntuació de la seva club.

Aquí acabem amb una salutació per a tots els que sense voler han estat omesos en aquesta ressenya, però saben que és precisament pels anònims que viu i triomfa el Torneig, i amb un fins al cinquè Torneig, que, com no, superarà a tots."