Partida vivent

Coincidint anualment amb la disputa de l'Open Internacional d'Escacs, se celebra, ininterrompudament des de l'any 2001, la representació medieval d'una partida d'escacs vivent que dirimeixen sempre els exèrcits normands o sarraïns contra els diversos Comtes i Senyors de la Vall de Lillet, amos de les nostres terres.

Potser no tan coneguda com altres representacions similars més espectaculars que se celebren per Europa, les edicions d'aquest obra s'han consolidat plenament.

Bona mostra d'això és que l'any 2009 l'Ajuntament va decidir aixecar un tauler d'escacs permanent (fins aquell moment era una lona que es posava i es treia) fet amb lloses de marbre, a la plaça principal del poble.


Desenvolupament de la representació

A ritme de tambors, els estendards, amb els seus corresponents abanderats, precedits pel pregoner reial i les torxes, recullen els trenta-dos contendents, que ja enganxats pel verí benèfic de la deessa Caissa, i abillats amb robes medievals i distintius de les diferents figures, es dirigeixen a la plaça de l'Ajuntament.



Al so d'una música marcial i d'època, les peces fan la seva entrada a la plaça i es van col·locant per ordre ascendent mentre els Reis i les Dames es col·loquen al centre del tauler, disposades a iniciar la contesa. Totes elles, incorporen en el seu vestuari algun tret característic. Així, Dames i Reis llueixen les corresponents corones, les Torres van encotillades en merlets de castells, els Alfils incorporen una llança i un escut, els Cavalls porten un cap del mateix animal amb prolongació cap al clatell, i finalment els peons, xavals jovenets, van proveïts d'espases i barrets de forma conoïdal.

La partida ha començat!

Cadenciosament, es va desenvolupant, mentre el narrador va "cantant" cadascuna de les jugades. En alguns moments, quan es captura una peça, el narrador fa una pausa, explica el perquè de la mateixa i aprofita per donar breus explicacions de l'esdeveniment. La "batalla" és vivent a tots els efectes, les peces, abans de capturar les seves enemigues, fan una exhibició de superioritat col·locant la seva mà sobre l'espatlla de la peça doblegada i un estendard es cuida de retirar les peces eliminades. El moviment queda reflectit en el tauler. Puja el volum de la música uns segons mentre acaben de retirar la peça eliminada. Les jugades es succeeixen. La descripció de les mateixes queda immersa en situacions guerreres, embolicat tot en un simbolisme amb personificació en les peces de conceptes estètics i morals. Arriba la culminació, usualment una magnífica combinació.



Finalitza la partida i el bàndol vençut rendeix acatament al vencedor en forma que el seu Rei fa una profunda reverència davant el seu homònim vencedor, sortint aquest del tauler, seguit d'aquell. Els últims compassos musicals envaeixen l'ambient, i els focus s'apaguen momentàniament mentre el públic ovaciona ...



La representació ha acabat, una vegada mes HA ESTAT UN ÈXIT! Fins l'any que ve!.