I TORNEIG NACIONAL D'ESCACS DE LA POBLA DE LILLET: 1955

A la fotografia, un grup de poblatans jugant, aquest cop, amb els nous rellotges.

És de suposar que tot això, la confecció de taulers i rellotges, anava encaminat a disposar dels suficients per poder realitzar el somni dels dirigents del club: celebrar un Torneig Nacional d'Escacs. Es a mitjans de 1955 quan, una vegada més gràcies a les gestions de l'amic i entusiasta Matías de Llorens, es disposa la possibilitat d'organitzar el Torneig Nacional (el que ara en diríem un Tancat) en les millors condicions econòmiques possibles i per això es va sol·licitar a l'Ajuntament una subvenció de 2.500 ptes., així com a les empreses locals, particulars, simpatitzants i a la Caixa de Pensions, perquè es pogués disposar de pressupost. I aquest cop, sí es va aconseguir l'objectiu!. Vegem qui van ser els protagonistes del I Torneig Nacional d'Escacs de la Pobla de Lillet de 1955, i que finalment es va poder dur a terme de l'1 al 7 d'agost de 1955:

    A la fotografia, els 7 artífexs de la lluita escaquejada:     D'esquerra a dreta:     Solà, Matías de Llorens, Viñas, A. Ribera, García Orús, Albareda i Llorenç Canut
A la fotografia, els 7 artífexs de la lluita escaquejada: D'esquerra a dreta: Solà, Matías de Llorens, Viñas, A. Ribera, García Orús, Albareda i Llorenç Canut
  1. Miquel Albareda: exsubcampió d'Espanya, campió de Catalunya i campió d'Espanya d'escacs postal.
  2. Àngel Ribera: excampió de Catalunya.
  3. Francisco García Orús: revelació de l'any 1955, 6è al Campionat d'Espanya i 4t en el de Catalunya.
  4. Joan Solà: veterà jugador dels Campionats de Catalunya i d'Espanya i campió del club Ruy López-Tívoli.
  5. Matías de Llorens: fort jugador de 1a categoria del club Pau i Justícia. Promotor del present torneig.
  6. Felip Vinyes i Llorenç Canut: campió i subcampió locals que van jugar alternativament pel Club Escacs Lillet.
A la història del Club Escacs Lillet figura el paràgraf que segueix, i amb el que ens podem donar perfecte compte de la il·lusió dels organitzadors a la recepció de cada un dels jugadors forans que anaven arribant ...

"a final de juliol el primer a arribar és Miquel Albareda amb la família. El 28 de juliol surten els programes anunciadors de l'esdeveniment; un gran cartell lluminós, "solemnes jornadas ajedrecísticas del 1 al 8 de Agosto", serà l'herald permanent, al carrer, de la setmana gran del nostre Club. El 31 el tan esperat dia per fi ha arribat!. Els somnis del C.E. Lillet comencen a cobrar realitat. Ribera, Sola, García Orús i Matías de Llorens, acaben d'arribar i una Comissió de la Junta els rep i els acompanya a l'Hotel."

Tenia de jugar, i així es deia al programa del torneig, Francisco José Pérez, que havia quedat Campió d'Espanya feia poc temps.  Així va ser que el torneig va quedar coix, amb número imparell de participants. Tot i això el president del Club, Ciríac Asensio, que va ser el director del torneig, auxiliat per Joan Barnola i General Soler, no va fer marxa enrere i va ordenar el seu començament. L'inconvenient era que en cada ronda havia de descansar un jugador.

Abans de prosseguir, observem la classificació final d'aquest torneig. Així ens adonarem visualment dels resultats obtinguts per cada un dels jugadors participant.

QUADRE PER ORDRE DEL SORTEIG INICIAL

QUADRE PER CLASSIFICACIÓ FINAL

Viñas, Matías de Llorens, Albareda i Ribera,  durant l'acte de presentació del Torneig
Viñas, Matías de Llorens, Albareda i Ribera, durant l'acte de presentació del Torneig

Como hem pogut veure, Francisco García Orús va ser el vencedor del mateix. García Orús, havia nascut a Barcelona, ​​el 28 de setembre de 1930. Va començar a jugar als escacs als 17 anys. Aquest mateix any del torneig havia quedat campió del Club Escacs Espanyol, un dels clubs catalans més llorejats de l'època. En 1953 va ser campió de Barcelona de partides ràpides. I amb posterioritat a aquests tornejos va quedar subcampió d'Espanya. Va ser seleccionat per formar part de l'equip de Barcelona en el matx Barcelona-Madrid-Lisboa. Va defensar a Espanya en nombroses ocasions. Va conquistar diferents trofeus, entre ells el Trofeu Dr.Puig i Puig, el Trofeu Fundador Domecq i el Trofeu Dr. Bofill i Pitchot, trofeus tots ells molt apreciats a Catalunya. García Orús va ser un jugador molt sòlid, capaç d'entaular amb el gran Gligoric. Segons els entesos, deien que tenia un punt flac: jugar amb negres contra 1.e4, però que amb el temps va saber sobreviure a aquest contratemps. Home d'una correcció modèlica i exemplar. Impertorbable tant en la victòria com en la derrota. Àngel Ribera, Miquel Albareda i Juan Sola eren jugadors d'una qualitat contrastada. I de Matías de Llorens, gairebé ho hem dit tot al principi. Afegirem que era la cordialitat personificada. Home simpàtic, desprès i amic de tots els que l'envoltaven. Va ser el motor d'aquest torneig ... i també dels següents. I amb el seu joc tàctic era capaç de fer saltar la sorpresa en qualsevol partida. I hi va haver sorpreses, com no. Només començar, Albareda va cedir el punt a García Orús. Més endavant Matías de Llorens vencia a Àngel Ribera, en una partida que el jurat va qualificar com la millor del torneig. Sense oblidar que el local Llorenç Canut va vèncer al propi Matías de Llorens.

Aquí, poc abans de la presentació del Torneig, amb bastants familiars. El tercer per l'esquerra és Ángel Ribera, darrera la seva dona i la d'Albareda, que treu el cap per sobre d'elles. Al fons, de front, Matías de Llorens. A la seva dreta Joan Sola i a la seva esquerra Joan Barnola.

Angel Ribera
Angel Ribera
Miquel Albareda
Miquel Albareda

Així durant set dies els jugadors van disputar la seva supremacia. A la nit es completava la jornada amb una sessió de simultànies i al mateix temps es projectaven documentals al Cinema del Casal Catòlic. Aquests actes van despertar la simpatia del poble que d'una manera insospitada es va llançar al carrer sorprenent als propis jugadors i organitzadors. Igualment la premsa va cobrir àmpliament la informació. Finalment la victòria va ser per al jove Francisco García Orús, sumant un total de 5 punts i que des del començament va donar mostres d'una gran seguretat i voluntat de vèncer. Matías de Llorens va obtenir el Premi de Bellesa en la seva partida contra Àngel Ribera en una bona mostra del seu estil agressiu i combinatiu, tal com ja havíem dit abans. Diàriament, després de cada ronda, apareixien els butlletins amb tots els resultats i anècdotes. Aquests eren realitzats, de forma gratuïta, per l'impressor de la Pobla i comarca, Àngel Armenteras. Un treball ardu i laboriós que donava categoria al torneig ... i que els jugadors valoraven. Un col·laborador més dels tants que hi va haver. A les 22 simultànies que van realitzar cadascun dels cinc mestres barcelonins, va destacar Joan Sola, el formidable jugador de Ruy López-Tívoli per la seva manera ràpida de jugar. Els resultats van ser: García Orús i Joan Sola: 22 guanyades. Albareda: 21 guanyades i 1 taules. Ribera i Llorens: 21 guanyades i 1 perduda. Aquestes simultànies no haurien tingut la rellevància que van tenir de no haver estat per les projeccions que es van realitzar de les mateixes. Projeccions i documentals que van ser possibles gràcies a l'Ambaixada Americana i per mediació de l'alcalde de la Pobla, Salvador Palomera i de Josep Pons, propietaris del cinema Casal. Evidentment, aquests posaven la maquinària i els treballs de projecció, realitzats per Josep Pons Trafí, que va estar durant tot el torneig a disposició permanent. Aquestes projeccions es realitzaven a les terrasses, davant del bar on es feien les simultànies. La manca de televisió en aquells temps ajudava a que la gent sortís al carrer i més en aquell agost que la calor sofocava. En els següents tornejos ja es projectaven pel·lícules de llarg metratge, que venien a ser les mateixes que es donaven en el cinema Casal. Tant Palomera com Pons, que eren els socis fundadors, les oferien gratuïtament, així els escaquistes també tenien els seus moments de relax.


El dia 7 d'Agost al local social i amb la presència de les autoritats es va procedir al repartiment de premis.


De la importància del Torneig en va donar compte fins i tot la prestigiosa revista de l'època "El Ajedrez Español (nº 3, 1955)" en un article signat per Pere Cherta, amb la inclusió de tres partides. Vegem el retall de la revista.