Història dels Escacs


Com se sap des de fa temps, la irrupció dels escacs a la Península -i conseqüentment amb posterioritat a tot Europa- va ser transmesa pels musulmans en la seva conquesta de la mateixa. A partir del segle XI, les referències a diversos escaquistes andalusins apareixen en els manuscrits àrabs fins arribar a una certa esplendor literària entre els segles XII i XIII; així doncs, almenys des del començament d'aquest segle XI, els escacs son practicats i coneguts tant per musulmans com cristians, i fins i tot jueus.

És de suposar que a Catalunya el joc dels escacs es va introduir en els períodes d'intens contacte amb el Califat de Còrdova, i especialment a través del que va tenir el Comte Ramon Borrell II de Barcelona (927-992) i el seu germà petit, Ermengol, amb el califa Add al-Rahman III cap a l'any 950. A primers del passat segle l'historiador Josep Brunet i Bellet va apuntar que probablement a la cort barcelonina ja s'havia de conèixer el joc al segle X, ... i segurament també al Comtat d'Urgell...

En referència a la implantació dels escacs a l'àrea pirinenca - i especialment al Comtat d'Urgell-, les proves de naturalesa física com són les peces, vénen complementades per un conjunt de dades tant o més demostratius, i és que en els albors de l'any mil apareixen una sèrie de documents de naturalesa testamentària que converteixen la nostra zona en el més ric jaciment cristià-europeu de textos escrits primerencs sobre la implantació dels escacs. Però és que fins i tot la Historiografia recalca aquest fet, i és que precisament el segon fill de Borrell II i de la seva primera esposa, Letgarda de Tolosa, no va ser altre que l'iniciador de la dinastia privativa dels Urgell, en aquest cas, Ermengol I i aquest Comte és conegut perquè en el seu testament es dóna la primera descripció documental de tot l'Occident europeu on es citen els Escacs.