Desconegut per aquestes latituds, el MF cubà Lelys Martínez Duany (però amb un Elo de 2507 i normes de GM) va fonamentar la seva victòria empatant tres partides amb els que podien crear-li alguna ombra, i guanyant les altres sis d'una manera convincent. Per això va haver de superar l'enfrontament en set partides contra altres tants titulats internacionals, si bé la seva victòria va acabar sent alguna cosa polèmica ja que en presentar-se a jugar un cop realitzat l'aparellament i no havent concretat la seva participació, no se'l havia sortejat. Per donar-li cabuda, se li va assignar el company amb qui venia -un altre MF cubà- amb el consegüent risc d'adulteració en cas de desempat, com així va passar finalment.

Així doncs, en segon lloc va quedar qui es pot considerar el vencedor moral, Jaime Alexander Cuartas, lògicament perjudicat pel desempat, però a qui potser li va faltar una mica mes de "punch" en la seva última partida contra el valencià Antonio Granero (es van signar taules en tan sols vuit jugades). Precisament Granero -recordem-ho, jugador no professional- va ser el primer sorprès amb la seva tercera plaça gràcies a quatre taules curtes i cinc relatives fàcils victòries davant adversaris més assequibles, encara que això no desmereixi tampoc la seva classificació final.

També el jugador de Tàrrega Israel Camps que encara entaulant amb Barsov i guanyant al MF cubà Alexis Douriet, va entelar la seva classificació final en perdre les dues últimes rondes amb adversaris assumibles; i finalment a Adrián de Blois, que tot i estar vint anys sense jugar "en viu" (però que és el secretari internacional de la Federació postal espanyola) es va veure que va ser un dur rival (taules contra un MF i victòria i repartiment del punt contra 2 MC respectivament), la qual cosa li va permetre tenir un pròxim primer Elo FIDE relativament alt tenint en compte que ho va aconseguir en només un torneig. En resum, una edició d'allò més nombrosa d'aquests quatre darrers anys amb un balanç de 4 GM, 3 MI, 1 WGM, 5 MF i 7 MC'S sobre el total de 82 jugadors de vuit nacionalitats diferents (entre els espanyols, també d'alguna altra comunitat autònoma) i que va ser amenitzat també amb la presència de les jugadores georgianes Ann Matnadze i Sopiko Guramisvili que van oferir la clàssica sessió de simultànies nocturna a quinze taulers cadascuna. Un cop més es va desenvolupar la partida d'escacs Vivent (novena edició), encara que va estar propera a no poder-se representar a causa de les contínues pluges nocturnes que van succeir els últims dies. Aquest any va tenir la particularitat d'acabar per primera vegada en taules el que va obligar a definir la figura de l'"àrbitre" (en la persona de Jaume I com a Rei que va imposar la Llei tant als gascons com als nostres cavallers de la vall comandats pel Comte de Mataplana). Igualment l'Ajuntament va construir un escacs de marbre permanent de grans dimensions aprofitant la remodelació de la plaça, donant a entendre que és tota una declaració de principis per una aposta de futur fixa tant per a la representació de la pròpia obra teatral, com de ferm continuïtat de l'Open. També es va disposar els detalls de la visita als Jardins Artigas i la possibilitat de gaudir d'unes bones capbussades a la piscina municipal, ambdues de forma gratuïta, a més del tradicional partit de futbol,  ​​i de la coincidència de dos revetlles de cap de setmana amb ballaruga pel mig. Per a un futur proper hem de comptar amb la possibilitat del Poliesportiu que s'està construint actualment, i que podria donar nova força al Torneig si amb això disposem de més capacitat i millors condicions acústiques. Però això ja ho desgranarem el proper any.