PRIMERS TORNEIGS
Des de finals de 1950 en que es funda el club, hi ha un gran interès pels escacs i es continuen organitzant tota mena d'iniciatives. Així, s'instauren tornejos per categories, trobades amb localitats veïnes, concursos de problemes, d'obertura obligada, tornejos juvenils i fins i tot un matx de costellada. És l'estiu de 1953 quan, trobant-se una vegada més en el poble, l'escaquista Matías de Llorens -veritable artífex de tots els Tornejos Nacionals- (ja s'ha explicat que fou ell, notable jugador de primera categoria nacional, qui va fer la primera activitat "formal" en una sessió de simultànies qui tot i residir a Barcelona, era fill adoptiu del poble i el seu pare el metge municipal, i ho va oferir de manera desinteressada i digna d'elogi) llança la idea que s'hauria d'organitzar un Torneig estiuenc amb figures d'indiscutible renom i que ell mateix, tota vegada que tenia amistat amb forts jugadors, proporcionaria els mitjans per dur a terme el que seria, sens dubte, un gran esdeveniment. Així es va quedar a estudiar el projecte per al següent any i mentrestant diverses persones es van afanyar per construir els rellotges i els taulers de manera totalment artesanal. Estan fets en capses d'escacs. Però tot això no hagués estat possible si l'alcalde de La Pobla de Lillet, Salvador Palomera, no s'hagués bolcat de forma entusiasta en la consecució d'aquests objectius. Tant en les projeccions de cinema, que després parlarem, com en la propaganda, butlletins que s'editaven diàriament, etc...
Tanmateix, amb l'arribada del nou
any 1954 i quan el 12 d'agost ja es tenia planejat organitzar el Torneig
Nacional, aquest no es va poder dur a terme perquè les figures amb les quals es
comptava, no varen poder desplaçar-se. És digne de menció l'aportació que
l'Ajuntament havia ofert i que consistia en 2.000 pessetes en metàl·lic, el que
vist ara en la "distància" de l'època, era una quantitat gens
menyspreable. Es va confiar en l'any següent perquè es pogués realitzar el que
en aquest no va poder ser possible. Aquesta "inquietud" organitzativa
es va traslladar a la Festa Major de 1954. I és quan el 4 d'octubre s'aconsegueix
que el llavors actual Campió d'Espanya, Francisco José Pérez, oferís una sessió
de partides a la cega a DEU taulers en el local Social. El mestre va conduir
les partides amb una facilitat sorprenent; la sessió va durar quatre hores i el
resultat va ser de set victòries i tres taules. El pas definitiu estava donat.
Però aquest tipus de celebracions no eren les úniques que es celebraven a La Pobla. Des de sempre va existir una afició als escacs molt arrelada. Les fotos següents ens donen fe de nous actes d'activa competició. El reverend Lluís Barrera, rector de La Pobla de Lillet, dirigint la paraula als assistents a la entrega de premis del IV Torneig Local (19-12-1954) 1954 - Selecció comarcal contra el Club Escacs Lillet.
Per què no van utilitzar rellotges? No es van utilitzar rellotges
perquè no els tenien. Vegem la nota que figura en la Història del Club Escacs
Lillet (un llibre on durant molts anys s'anotava tot el que passava i que ara
està desaparegut. Esperem poder recuperar-lo):
"En vista dels escassos mitjans amb què es compta, s'acorda confeccionar cinc taulers de reglament i dos rellotges de control de jugades". Els taulers i caixa dels rellotges els va confeccionar el soci i jugador, de professió fuster, Pere Fiol Mercadé. La maquinària dels rellotges va anar a càrrec d'un especialista en rellotgeria, Jaume Arnau. El dibuix dels quadres en els taulers ho va realitzar un soci del club i l'envernissat de rellotges i taulers, un especialista envernissador. Aquestes peces que són avui de museu, encara poden observar-se al local social i els rellotges estan en bon estat de funcionament . Tot amb un cost de ZERO pessetes".