El GM argentí Fernando Peralta, número 1 del rànquing inicial, va fer bons els pronòstics i va guanyar la vint-i-unena edició de l'Obert Internacional La Pobla de Lillet. És de destacar el nombre de participants, que amb 100 jugadors, aconseguí unes cotes que no tenia des de 1997. El nivell del torneig va ser semblant al de passades edicions,si bé es va reduir lleugerament el nombre de convidats fins a nou, aquests per titulació i Elo eren més forts. La llista final estava formada per 7 GM i 2 MI, amés de 2 MF i 3 MC. El Torneig a transcórrer amb normalitat. La sala és un espai idoni per a la pràctica dels escacs, sense necessitat de climatització ja que la temperatura mitjana al poble és de per si fresca,i el propi riu Llobregat, a uns metres, deixa un lleu remor agradable quan s'aixeca el cap del tauler per uns instants.

La victòria de Peralta té doble mèrit ja que va haver de jugar consecutivament amb adversaris més difícils que els contrincants de la resta de titulats, per exemple, Oms, Korneev, Movsziszian i Ipatov. Contra Korneev ja va sortir amb avantatge a l'inici del mig joc e igualment contra el corretjós jugador armeni, vencent a tots dós. Malgrat el seu avantatge en la classificació, va lluitar en la seva partida contra Ipatov, encara que finalment va acabar en taules. Només es va prendre un respir en la penúltima ronda, en enfrontar-se al, MI A. Gorbatov, amb qui va entaular ràpidament, per aconseguir gairebé el torneig a falta d'una ronda. Amb una performance de 2635 va aconseguir guanyar 6'5 punts d'Elo.

En segon lloc va acabar el GM armeni afincat a Manresa, Karen Movsziszian, fill «pròdig» del poble, i que per cert porta quinze edicions ininterrompudes jugant-lo. Va ser el primer dels quatre jugadors que van acabar amb 7 punts, si bé la seva performance va ser molt superior a la resta, ja que va jugar amb adversaris de més rating. Només va perdre amb Peralta, i gairebé va assegurar la segona posició en la penúltima partida amb una bona victòria posicional contra el campió del passat any Petr Velicka. Comptabilitza, doncs, el vuitè podi de les quinze participacions que ha disputat.

En tercer lloc, però bastant afavorit en els emparellaments, va acabar el GM cubà Aramis Álvarez. Així, encara pujant al podi, va perdre sis punts d'Elo. Va guanyar als qui havia de guanyar, jugadors bastant inferiors en rànquing, va empatar amb els dos titulats als que es va enfrontar, però la seva classificació es va truncar en la ronda cinc en fer-se literalment el «harakiri» amb el MC Marc Capellades en un Gambit Evans a qui li «va regalar» fins a tres peons per un inexistent atac, lògicament per acabar perdent.

El GM rus Korneev va merèixer potser aquest tercer lloc ja que es va enfrontar a rivals de major envergadura que el jugador cubà, però al final va acabar un lloc darrere d'ell per capricis del desempat. El seu corretjós joc li va valer diverses victòries, va perdre únicament amb Peralta, merescudament, i només li van poder entaular Movsziszian i el MF egarenc Emili Simón, aquest fins i tot es va endur les alabances del rus pel bon plantejament de la partida.De la resta de jugadors, el lleidatà Josep Oms va acabar cinquè, també quelcom afavorit pels emparellaments, i només va perdre amb el vencedor.

L'argentí Marcelo Panelo va quedar content amb la seva sisena posició ja que va avançar dos llocs la seva posició inicial, i va fer una excel·lent partida contra Ipatov. El jugador del Barberà A. Ipatov venia de jugar diversos torneigs seguits i ell mateix es va donar per satisfet amb la setena posició final, sobretot si tenim en compte que va ser, junt amb Peralta, l'únic jugador imbatut i havent hagut de batallar contra més titulats que els seus predecessors; a més a més, va haver de barallarse la penúltima ronda en la partida més maratoniana del torneig. La gran sorpresa d'aquesta edició va ser el MC del Peona i Peó Marc Capellades que, enfrontantse a cinc titulats -quatre d'ells GM- va aconseguir 2,5 punts, entaulant, per exemple, amb Oms i el victoriós Peralta, i guanyant al GM cubà Aramis Álvarez, com ja s'ha dit amb el «suïcidi» de diversos peons. Així doncs, va aconseguir un molt meritori vuitè lloc. Major és encara la sorpresa amb el novè lloc del seu company de club Pau Jover, jugador sub-20, que va avançar en la classificació a un GM, a un altre MI i a dos MF. Amb els seus modestíssims 1712 Elo FIDE va començar tímidament amb dues taules, això sí amb jugadors superiors a ell, però després va començar a encadenar victòries contra jugadors molt més forts i malgrat les dues lògiques derrotes contra GM, va fer una performance de 2273 i un guany de 73 punts FIDE, la qual cosa com pot comprovar-se és una barbaritat. Completant el desè lloc, va acabar el campió del passat any, el simpàtic GM P.Velicka que encara no jugant malament va fer massa taules, quatre, per una sola derrota.

En resum, la tònica ha estat la forta competència.

Especialmente entre els titulats que han assolit els primers llocs. El premi per equips va ser un cop més per al jove equip barceloní del Peona i Peó, encara que empatats a punts amb una representació madrilenya. A la cloenda, l'alcalde va felicitar als molts jugadors-turistes vinguts d'altres Comunitats, que aquest any va aconseguir sobretot el seu màxim apogeu amb visitants d'Aragó i de Madrid, i es va comprometre a donar una petita injecció econòmica per a l'any pròxim.

Per la seva originalitat, bellesa i espectacularitat, l'interès de la població és constant cada any, també als dies previs i molts habitants del poble, vestits per a l'ocasió, es reuneixen per admirar aquest magnífic espectacle nocturn. Aquest clàssic estiuenc s'ha consolidat al llarg dels anys entre el prestigi i la popularitat gràcies tant a la predisposició de l'Ajuntament com al compromís i la implicació de tots els col·laboradors per exercir de grans amfitrions dels participants. Així doncs, fins a l'any que ve!