No disposem d'imatges de la segona edició malgrat que es va filmar. De totes maneres, a l'informe arbitral s'hi troben unes notes afegides a màquina -molt probablement pel sr. Felip Viñas- i que ajuntant-les totes, queda una crònica de la 2a edició. Les posarem en l'ordre que apareixen a l'informe. Aquestes notes posen:

"La reina de la setmana escaquística va ser la senyoreta Lídia Martínez i Garcia, les seves dames d'honor van ser la Lluïsa Anurri i Bautista i la Esther Arrufat i Àvila.

La reina i les seves dames d'honor, van tenir molt èxit entre els jugadors, sobretot amb els russos i amb Josep Ma Baron.

Vam contar amb la presència de la jugadora romanesa Smeranda Lupu, que a més de ser Mestra Internacional, va destacar per la seva simpatia."

En una altra de les pàgines on hi havia un espai en blanc s'escriví:

"Acabada la 8a ronda els jugadors del Bages va preparar una botifarrada a la 1 de la matibnada, però ja que la següent ronda començava a les 9 del matí, els jugadors txecs, romanesos i alemanys havien d'anar a dormir d'hora. Els russos que no s'ho van perdre van treure una ampolla de Vodka rusa. La festa va durar fins a les quatre de la matinada.

En Solozhenkin solament en va beure un glop, però això li va permetre de guanyar el torneig."

Un altre afegit sobre la cloenda diu:

"Al sopar de cloenda, Stefan Gross va ser el més ovacionat, ben cert ja que va fer un discurs molt emotiu i simpàtic i la gent li va agrair."

Tambés es diu:

"El torneig va ser molt fort, hi havia 7 Mestres Internacionals, una Mestra Internacional Femenina, 2 Mestres Catalans, el campió de Catalunya juvenil, la Campiona d'Espanya cadet, 2 Mestres Fide i una mestra nacional.

Un dels jugadors que més va lluitar va ser el jove jugador de Sallent, en Jordi Viladrich, que només amb 11 anys (els va complir durant el torneig), VA FER 4,5 PUNTS. Te un gran futur.

Curiosament el jugador amb més Elo del torneig, en Alexey Ivanov, ja era Mestre Internacional, ho va aconseguir al torneig de Berga pocs dies abans.

En principi es pensava que el jugador Joan Mellado havia aconseguit una norma de MI, va ser una falsa alarma.

Es van fer simultànies quasi tots els dies, el Mestres que hi havia jugant es van oferir molt amablement."

Un altre fragment:

"Tot parlant dels russos, males llengües diuen que a la cinquena ronda, poc abans de començar les partides, estaven tots tres dormint una mica a la sala del bar.....potser havien passa una mala nit?????.

A l'alberg s'hi estava molt be, els àrbitres van voler anar a l'alberg abans que quedar-se a l'hotel, durant la nit tot era tranquil·litat...... alguna nit també hi va haver una mica de "JARANA" per donar ambient.

El jugador txec Stefan Gross, va portar material del seu país, van ser molts els que es van quedar amb una samarreta."

Una nota més:

"Es va jugar un partit de futbol entre els jugadors de Bages i una selecció internacional composta per txecs, russos i alemanys.... Qui va guanyar?...la selecció internacional, però encara queda el partit de tornada.

Un cop acabades les seves partides, el matrimoni romanès Sergiu i Smeranda Lupu donaven lliçons de jugar a ping-pong. I com jugaven!!! Que ho demanin al Miquel Treserras o al Cristian Oller.

Al futbolin era una altra cosa, els jugadors de Bages donaven lliçons als amics russos, Ivanov, Solozhenkin i Shevelev."

El darrer escrit, encara que no cronològic, diu:

"Alguns jugadors també van tenir ocasió de jugar al tennis, no eren Mestres però al menys feien esport.

El campió del torneig, el rus Evgeniy Solozhenkin va tenir un detall amb la gent del Bages, un cop acabat el torneig va convidar a cava (i del bo), als jugadors que compartien l'alberg amb ell.

L'amic Gutiérrez va tenir un problema amb el pany de la porta de casa seva, diuen que alguna persona el va trencar i va haver de fer viatges a Bagà i Berga perquè li canviessin.

Els que s'ho van passar molt, però que molt be, van ser els amics russos. Una nit hi havia ball a la plaça, i ho van aprofitar fins al final. A més a més estaven acompanyats per la Reina i les seves dames d'honor."

El Torneig va comptar amb la presència de tres àrbitres (Valerio de la Cruz com a principal, José Cuenca i Anna Maria Rovira com auxiliars). Gutiérrez Dopino va contractar 11 titulats i 31 participants (36 jugadors inscrits ja que 5 finalment no pogueren anar-hi), la majoria dels quals van acabar copant la important bossa de premis (600.000 ptes.). Va quedar campió el rus Solozhenkin, amb Sergio Lupu subcampió i el manresà Joan Mellado tercer, qui va aconseguir una norma de MI. Dos jugadors de la comarca, gràcies al bon paper realitzat, aconseguiren pujar de categoria. Miquel Trasserra (Sallent) a Preferent i Sebastià Cunill (Berga) a 1a categoria. El torneig va ser molt disputat ja que fins a la darrera jornada no es va decidir. La clau va ser la ronda 8 on el romanès S. Lupu, que arribava amb mig punt d'avantatge, després d'encapçalar la classificació durant la major part de torneig, perdia i el rus E. Solozhenkin passava a encapçalar la classificació gràcies a la seva victòria. Així, depenia d'ell mateix i a la darrera ronda no va fallar davant F. J. Ochoa (que va qüestionar l'aparellament -fet amb el programa Protos-, segons consta a l'informe arbitral i a l'acta del Comitè de Competició) com tampoc ho va fer S. Lupu que va quedar segon empatat amb J. Mellado que només va poder entaular amb l'alemany K. Timpel. La entrega de premis es va fer després del sopar de cloenda al Hostal Pericas.

Paral·lelament a l'Internacional es va disputar un Torneig local infantil-juvenil amb 20 participants. Es van organitzar les mateixes activitats lúdiques i culturals que tant èxit van tenir l'any anterior. De les cinc sessions de simultànies que es van celebrar, destaca les que va oferir la jove de quinze anys Esther Plaza (Sallent), recent campiona d'Espanya de cadets a Les Canàries. Va ser derrotada per una encara més jove promesa d'11 anys, en Joaquim Díaz. Les altres simultànies es feren a dues mans (el matrimoni Lupu, els txecoslovacs S. Gross i P. Velicka, i els alemanys K. Timple i U. Bode). Com a curiositat, en el programa que anuncia les simultànies, hi ha el següent text:

"ES PREGA ALS PARTICIPANTS QUE PORTIN EL SEU JOC D'ESCACS"

Es varen fer classes d'escacs, exposicions de records d'escacs, cinema a l'aire lliure i fins i tot es va fer venda de litografies de Picasso, Dalí i Miró. Totes aquestes activitats es gravaven en vídeo i al cap de pocs dies es podia adquirir per pocs diners un record del torneig.

Gràcies a aquest ímpetu, es va aconseguir que a la tardor es continuaran organitzant Tornejos locals. Dos dies després de finalitzar el Torneig, es va fundar de nou el Club triant Jesús Zapatero com a President; José Montoro, Vicepresident; i com a tresorer, General Soler.