Introducció sobre els Escacs als Pirineus
Com se sap des de fa temps, la irrupció dels escacs a la Península -i conseqüentment amb posterioritat a tot Europa- va ser transmesa pels musulmans en la seva conquesta de la mateixa. A partir del segle XI, les referències a diversos escaquistes andalusins apareixen en els manuscrits àrabs fins arribar a una certa esplendor literària entre els segles XII i XIII; així doncs, almenys des del començament d'aquest segle XI, els escacs son practicats i coneguts tant per musulmans com cristians, i fins i tot jueus.
És de suposar que a Catalunya el joc dels escacs es va introduir en els períodes d'intens contacte amb el Califat de Còrdova, i especialment a través del que va tenir el Comte Ramon Borrell II de Barcelona (927-992) i el seu germà petit, Ermengol, amb el califa Add al-Rahman III cap a l'any 950.
A primers del passat segle l'historiador Josep Brunet i Bellet va apuntar que probablement a la cort barcelonina ja s'havia de conèixer el joc al segle X, ... i segurament també al Comtat d'Urgell...
En referència a la implantació dels escacs a l'àrea pirinenca - i especialment al Comtat d'Urgell-, les proves de naturalesa física com són les peces, vénen complementades per un conjunt de dades tant o més demostratius, i és que en els albors de l'any mil apareixen una sèrie de documents de naturalesa testamentària que converteixen la nostra zona en el més ric jaciment cristià-europeu de textos escrits primerencs sobre la implantació dels escacs. Però és que fins i tot la Historiografia recalca aquest fet, i és que precisament el segon fill de Borrell II i de la seva primera esposa, Letgarda de Tolosa, no va ser altre que l'iniciador de la dinastia privativa dels Urgell, en aquest cas, Ermengol I i aquest Comte és conegut perquè en el seu testament es dóna una de les primeres descripcions documentals de tot l'Occident europeu on es citen els Escacs.
De tot el segle XI queden 9 documents cristians amb alguna referència als escacs, i 7 d'ells procedeixen d'Urgell o d'àrees veïnes, fet que suposa una aclaparadora proporció. Com podem observar, la importància del Comtat d'Urgell (al que pertanyia La Pobla en l'extrem del seu vessant oriental) és manifesta en tot el desenvolupament de l'evolució dels escacs.
Testament del Comte Ermengol I d'Urgell. (Arxiu Capitular d'Urgell, cartoral I, núm. 196, foli 71v-72r)
Fotografies fetes per l'amiga Lourdes Porta del CE Ateneu Barcelonès.
Després del testament del Comte Ermengol I d'Urgell (1007-1008) es coneix una altra referència de peces citades en un inventari de 1008 a la mort de l'Abad de Ripoll Seniofred. En ell és dona compte de 28 peces de cristall de roca que estarien en un dels altars del Monestir. Hi ha altres dos testaments datats en 1045 i la següent dada apareix l'any 1058 quan la Comtessa Ermessinda, vídua del Comte Ramon Borrell, i cunyada llavors d'Ermengol I, dóna els seus escacs cristal•lins.
Per a la Historiografia escaquista, va quedar una mica oblidat el fet que en les exca-vacions iniciades el 1986 a una antiga Baronia (Mataplana) pròxima a La Pobla de Lillet s'haguessin trobat un escut de pedra del Comtat, així com una peça d'escacs, possiblement del segle XII o XIII. És segur que la peça està feta d'ivori, el que indica el seu estat de "distinció".
En determinants moments de la Història, tant els escacs com altres jocs diversos varen estar prohibits o reglats per les autoritats, així es pot veure en un text de l'any 1375 procedent de l'arxiu de La Pobla. Més tardanament i ja a mitjans del segle XV, que els escacs seguia sent conegut a La Pobla de Lillet és que apareix inventariat un document testamentari fet pel seu paborde el 1461. ! I així fins al nostres dies ... !